|
Les mentides de L'ISLAM
BLAS INFANTE I LA FALACIA D'AL-ANDALUS
(pare de la pàtria andalusa – parlament autonòmic any 1983-)
Aquest senyor, segurament, devia d’esser un acomplexat que en la seva mala consciència va arribar a la conclusió de que qualsevol temps passat era millor.
Fill de la burgesia, o si més no d’una família benestant, educat amb els principis de la religió cristiana als Escolapis de Archidona, se l’inculca allò de fer el bé, estimar els demès i totes aquelles coses tan cristianes, que alhora -si no estàs massa be del tupí- te fan sentir culpable de tots els mals de la humanitat i -si empitjores- fins i tot pots acabar demanat perdó per se com ets, viure com vius o senzillament haver nascut. Bé, ell sent molta pena pels pobres jornalers, tot i no és un d’ells, però no fa res per solucionar-los els problemes, lluny d’això, en la seva mala consciència, concloïa que s’ha de buscar un responsable.
Qui te la culpa de tots els mals que tan el preocupen? Solució ràpida, el que avui dia en diem L’ENTORN o en el seu defecte el sistema. No si ara resultarà que només els pobres jornalers andalusos se les passen magres.
Aquest nou il•luminat concloïa que tots els jornalers pels que tant pateix, són els desheretats de la reconquesta, privats pels bàrbars cristians de terra, llibertat, tradicions... i finalment, i per fer-ho més creïble a ulls d’un poble desesperat, fins i tot de la pròpia religió: L'ISLAM – per més INRI- a la qual ell en el súmmum de la seva demència es convertirà. Així doncs la doctrina a seguir és la de reclamà la independència – per això lo de nacionalista i pare de la pàtria- i refunda l'Al-Andalus amb totes les seves conseqüències.
El desenllaç, veien com ha anat l’historia d’aquest país en aquells temps, no podia sé un altre, un bon dia l’agafen una colla de simpàtics assassins falangistes i l’afusellen alegrement, convertint-lo en una altra víctima de la repressió de la dreta més rància i espanyolista i en màrtir inigualable de la causa que ell representa, donanat alhora arguments per a la futura exaltació de la seva figura per part dels senyors de la igualtat i pluralisme tant i tant amics dels pobres jornalers maltractats.(PSA, PSC, PSOE, CIU, BNGA, PNV............). D’altra banda els pobres obres, o jornalers, continuen avui igual que abans i nomes aquells que realment s’han sacrificat deixant la terra que els va veure néixer han superat amb molt d’esforç i treballs la situació a la qual semblaven abocats per naixement: serví el caciquisme o l’oligarquia andalusa.
Aquest personatge, al nostre pare, no aporta cap solució pràctica als problemes dels seus compatriotes, és més, tot el contrari doncs se creu l’elegit per reclamà un altre ordre social i religiós del que sens dubte – i sortosament pels demès- ell en serà un bon i digne representant. -que més don que hem diguin Muhammad si el que mana soc jo-
No tinguem complexa d’inferioritat pel fet de sé cristians. No som responsables dels mals de la humanitat.
No creiem que l'islam ens pugui aportà res d’espiritual, de lo cultural senzillament nosaltres som diferents, ni millors ni pitjors, i les nostres civilitzacions difícilment compatibles doncs m’entres nosaltres evolucionem constantment ells segueixen submergits en un mon feudalista d’estricta observança de la paraula de Deu com a veritat absoluta i indiscutible sobre totes les coses, sense reconèixer drets individuals bàsics com als que nosaltres estem tant acostumats i donem per naturals: llibertat d’expressió, democràcia, igualtat homé-dona,......i el que és més trist, entestats en que ells són els que van bé i nosaltres som infidels condemnats que no mereixem rés. Això del diàleg tampoc és el seu fort.
Al nostre país s’ha lluitat molt per tal de superà el passat, passat que molts no volen parà de remenar per treure’n profit, i fins fa ben poc l’església era omnipresent en la nostra vida quotidiana. Sortosament anem sortint del pou de la fe cega i cada cop ens sentim més racionalistes no ens podem permetre un pas enrere cap un mon de veritats absolutes.
És sabut que Espanya no és últimament una paraula que uneixi gaire i que sempre hi hagut una 5ª columna treballant per la disgregació del territori. Una d’aquestes, i no pas precisament fa pocs segles, és l'islam i el que és més trist, personatges com aquest que no té clares les seves arrels i és dediquen a sembrà el mal estat divulgant mentires i falses esperances. Costa de creure que gent demòcrata, intel•ligent, a mans de la veritat, la igualtat i tot això tant fabulós de les societats del raonament com la nostra, puguin sentir-se realitzats en una religió que és tot el contrari. Serà que prediquen el que no creuen, serà que sí.
En Blas Infante no era un revolucionari ni res contra la corrent dels seus temps, era un altre il•luminat de pa sucat amb oli.
Els principals enemics de la nostra civilització som nosaltres mateixos, doncs al no tenir massa clar ni qui som ni don venim, i aquestos alliberadors en son conscients utilitzant-t’ho en contra nostra, aconseguim que tots els pobres d’esperit es sentin atrets per les mentides dels qui ens volen adoctrinà.
L'Al-Andalus no és Andalusia -per si algun tebi es pensa que entregant allò a la seva sort problema solucionat- si no la pràctica totalitat de la península ibèrica o de la hispania romana, un dels pocs territoris dels que es va pogué expulsà l'invasor musulmà. Són ells qui el van prendré per les armes i van sotmetre a la població durant segles. Que els fessin forà d’aquí és una cosa que no l’han pogut pair mai aquestos fenòmens: “els varem expulsà serà que no els volíem?”. Si i és que per estrany que els sembli, per més cavallers trinitaris que voltessin per la península -com ells anomenen els visigots- aquí ja teníem una civilització amb vida i costums propis que ells no van dubtar a exterminar i esclavitzar si no es sotmetien. Islam significa sotmeti-me’n.
Tinguem clar que l'islam es una amenaça real en el seu naixement i fins avui dia per tots aquells pobles que no el volen abraçar, són racistes i classistes més que ningú i la seva màxima aspiració es islamitzar-nos a tots:
-s’anomenen poble de Deu igual que els jueus.
-prediquen l’extermini del poble jueu.(a aquestos no els val la conversió)
-prediquen l’extermini de tots els que no vulguin abraçar la seva fe.
-castiguen amb la mort qui essent musulmà canviï-hi de religió.
-castiguen amb la mort l’homosexualitat.
-castiguen amb la mort l’adulterí femení(la dona és poca cosa, un objecte)
-legitimen l’ús de la violència per assolir els seus objectius.
(......)
D’altra banda el fet de sotmetre’s tampoc era garantía de res doncs essent conversos i no descendents de la tribu del profeta, els situava en l’últim eslavó de la societat o sigui ciutadans de segona, tercera,... havent de pagar sempre uns tributs especials als seus alliberadors. Aquest no és el cas dels terratinents que convertits i jurant fidelitat tant com convingués van aconseguir mantenir llurs possessions i privilegis damunt dels “jornalers”.És allò que tant se diu per aquí: “la pela és la pela”, fet que evidencia que al llarg de l’historia els pobres jornalers sempre han estat titelles en mans d'ol•ligarquies familiars que han perdurat al llarg de l’historia i sempre ens han fet compulsar amb pedres de molí.
Diuen que l'islam va portar a Espanya les eines per forja la llibertat, basada en el respecte a totes les formes d’entendre la vida i la espiritualitat. BLA,BLA,BLA
Això senzillament és mentida. Cert és que amb la caiguda de l’imperi romà gran part d’occident cau en un buit d’ordre i poder, però el que avui en diem Espanya era un territori romanitzat amb agricultura, ciutats, aqüeductes, recs, clavegueres, sistema legislatiu i moltes d’altres coses que ells no podien ni somiar, fruits de segles de convivència de cultures tan diferents i significatives -sens dubte molt millors i més civilitzades que la seva- com són la dels fenicis, grecs, cartaginesos, celtes, ibers, romans...la seva “civilització” als nostres ulls no és re mes que la d’uns bàrbars pastors d’ovelles que no fa d’altra cosa que copiar les tècniques i els coneixements de tots aquells als que sotmeten violentament i en trafiquen d’una banda a una altra en benefici propi. Ni ells porten la llum ni els demes som a les fosques. I és que com ells no es cansen de predicar per legitima les seves reclamacions les causes dels pobles no prescriuen mai, doncs tot solucionat, els nostres ja eren aquí abans de la seva indesitjada arribada.
L'islam no ha estat mai garantia ni de llibertat ni de respecte a la vida, i molt menys a l’espiritualitat. Nomes cal donar un cop d’ull a tots aquells països islàmics que volten pel mon. No respecten llibertats individuals ni de culte. Són fanàtics de les escriptures del Cora. Senyors aquí es pensen que poden enganyar, nomes saben demanà un respecte cap a la seva forma de vida que no estan disposats a donà a ningú. Evidentment l’any 711 tampoc eren garantia de res.
Diuen que a Al-Andalus, van ser víctimes de l’odi i la enveja dels bàrbars del nord, o sigui de nosaltres els cristians, això si que és tirar la pedra i amaga la mà. Ells que en poc més de setanta anys van arrasar tot el que hi havia de la frontera Xina fins a les costes de l'Atlantic pel nord d’Africà, exterminant entre d’altres la cultura dels faraons,aniquilant els cristians coptes d'Egipte -deport que avui dia encara practiquen sempre que poden- acabant a cop d’espasa -això sí en nom t’ala-hi el misericordiós- amb els 'últims vestigis de civilització romana d’aquells paratges, fins i tot els pobles berbers van oferir una tenas resistència abans de perdre llur identitat i independència, cosa que no els van perdona mai. -sens dubte l'islam no és odi, és amor, amor per lo aliè-.
Diuen que a Al-Andalus han esta 500 anys sota la bota del genocidi físic i cultural però que per sort al Marroc encara perduren. -aquestos del Marroc també tenen un fort problema d’identitat- Nosaltres creiem que són ells qui moguts per l’odi i l’enveja van promoure un genocidi físic i cultural arreu on arribaren i com no també a casa nostra, de el primer dia fins a l’últim dels dies de 800 anys que varen tarda a tornar-los a l’altra banda de l’estret.
Per acabar de moment i esperant rés de bo direm concloent que tant l'Al-andalus com la presència islàmica a la península durant vuit segles són un accident de l’època produït per les lluites de poder entre famílies visigodes que ells van saber rentabilitzar en benefici propí i que no poden sustentar drets adquirits de cap mena., a veure si assimileu d’una vegada que vareu perdre i que mai vareu ser benvinguts.
Host: 85.58.68.131
|
|
Un lector informatiu.info
